Premonstratencs

Premonstratencs

Escut de l'orde, amb els bàculs sobre el fons blau sembrat de flors de lliri
Tipus	Orde de canonges regulars, amb elements d'orde monàstic i mendicant
Nom oficial	Orde Premonstratès
Nom oficial llatí	Ordo Praemonstratensis, o Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis
Sigles	O.Praem.
Altres noms	Canonges Regulars Premonstratencs, norbertins, Orde de Prémontré, Orde de Sant Norbert, canonges blancs, Orde Nou (de Sant Agustí), premonstratencs
Hàbit	túnica i cogulla de llana, blanques, amb sobrepellís blanc de lli; faixa i birret blancs
Lema	Ad omne opus bonum parati (Preparats per a qualsevol bona obra)
Objectiu	Apostolat (predicació) i vida comunitària (treball i oració); donar testimoni de la Bona Nova
Fundació	1120 (professió dels membres: 25 de desembre de 1121), Prémontré per Sant Norbert de Xanten
Aprovat per	Honori II, en 16 de febrer 1126
Regla	Regla de Sant Agustí (s. IV)
Patrons	Sant Agustí d'Hipona, sant Norbert de Xanten
Branques i reformes	És reforma dels canonges de Sant Agustí; branques: Canonesses (1120), Tercer Orde (1122)
Primera fundació	Abadia de Prémontré (Picardia, França), 1120
Fundacions destacades	Santa María la Real (Aguilar de Campoo), Abadia de Lorsch (des de 1234), Strahov (Praga), Leffe (Bèlgica)
Fundacions a terres de parla catalana	Vallclara de Montsant (1149-1151), Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (1166-1835), Mare de Déu de Bonrepòs (1205-24), Bellpuig d'Artà (Mallorca); en l'actualitat no n'hi ha
Persones destacades	Gregori VIII, sants Hermann Joseph de Steinfeld i Joan d'Organyà, Johann Zahn, Jaume Caresmar i Alemany, Jaume Pasqual i Coromines, Werenfried van Straaten
Lloc web	http://www.premontre.org

Els Canonges Regulars Premonstratencs (o Premonstratesos) (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars. Els seus membres, coneguts com a premonstratencs, norbertins o canonges blancs, posposen a llurs noms les sigles O. Praem.

Els norbertins fan vida en comú a abadies i priorats segons la Regla de Sant Agustí, a més d'activitat apostòlica fora del monestir, a la manera dels ordes mendicants. El fet que tingui una branca femenina i la manera de viure la regla agustiniana fa que sigui un orde molt proper als monàstics, diferent a la resta de congregacions de canonges regulars agustins. La disciplina monàstica consisteix principalment en la vida comunitària amb treball i pregària, diürna i nocturna i, a diferència dels altres ordes monàstics, amb una missió d'evangelització i predicació fora de la comunitat. Aquesta missió inspirarà més tard el carisma dels ordes mendicants.

Els premonstratencs són sacerdots que uneixen la vida contemplativa i el ministeri sacerdotal (litúrgia, ministeri parroquial, educació de la joventut, apostolat missioner...). L'hàbit és blanc, de llana, per la qual cosa van ser coneguts com a canonges blancs; consta de túnica, escapulari, cinyell, capa i caputxa.

A 31 de desembre de 2005, l'orde comptava amb 1.282 membres (944 sacerdots) en 86 cases: a la branca femenina pertanyien 106 germanes.^[1]

Són presents a França, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Alemanya, Espanya, Itàlia, Àustria, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Romania, Estats Units, Canadà, Sud-àfrica, Zaire, Brasil, Xile, Perú, Índia i Austràlia.